Quan tot sembla perdut, sempre queda l'esperança.

Quan tot sembla perdut, sempre queda l'esperança.

Quan les llums s'encenen en els carrers, i al recórrer-les el so dels teus passos ressona el les façanes...

Quan la solitud t'ompli per dintre i no saps si tens ànima o un munt de pedres que t'impedeixen emprendre el vol...

En aquests moments que t'agradaria refugiar-te sota una flassada i plorar, plorar pels teus records, per tot el bell i el no tan bell que has viscut...

En aquests moments has de recordar que sempre queda l'esperança...

Esperanza en un futur millor, que tot tornarà a anar bé...

I així, amb un poc de fe i altre poc més de temps...

Tornaràs a ser feliç, a il·luminar amb la teva mirada la vida, a tenir l'espurna de l'alegria en l'ulls...

I el teu cor, la teva ment i el teu cos sanaran...

I tot anirà bé de nou.



Sempre...

BELERO